Antoni Llidó
Aquest treball, realitzat l’estiu de 2024 per encàrrec de l’Ajuntament de Xàbia, és una aproximació i homenatge en còmic a la vida del sacerdot Antonio Llidó Mengual, mestre, sacerdot, i un dels desapareguts de la dictadura xilena.
Nascut a Xàbia, realitza estudis de batxillerat i, després, els de mestre. És ordenat sacerdot en 1963, notant-se des d’un començament la seua vocació social. La seua primera destinació com a sacerdot són els pobles de Balones i Quatretondeta. Constata la poca vida espiritual, i nul·la vida intel·lectual d’aquests pobles i comença a inculcar als seus feligresos la necessitat d’educar-se, els parla sobre humanisme i sobre justícia i llibertat. Decidit a facilitar l’accés a l’educació dels joves, inicia en 1964 un curs de batxillerat en format radiofònic. Alguns dels seus alumnes arriben fins i tot a la Universitat. Aquestes activitats acadèmiques les repeteix cada any, fins que en 1967 el Bisbe de València destina a Llidó a l’Hospital Militar de la Marina, cosa que significa un gran cop per a ell. La seua experiència en la Marina no va ser grata. Empresonat per “faltes” a la disciplina (confraternitzar amb la tropa), va ser llicenciat després de deu mesos, sense acabar el seu servei complet. Decideix després viatjar com a missioner a Sud-amèrica. S’embarca el juliol de 1969 i tria Xile com a destí.
A Xile creix el seu compromís social. Viu principalment a la ciutat de Quillota. Aconsegueix mantenir-se de manera autònoma gràcies a que fa classes de francés i després de castellà en diverses escoles de la ciutat. Té una relació molt pròxima amb els seus feligresos, que el secunden en els seus problemes contra l’autoritat eclesiàstica. Després del colp d’estat, passa a la clandestinitat, amagat en Santiago de Xile, i manté contacte per carta amb els seus familiars, sota diversos pseudònims. L’octubre de 1974 és detingut per agents de la DINA. Va ser empresonat en un primer moment en el recinte «José Domingo Cañas», on va ser víctima de tortures repetides. Després és traslladat a la presó de «Cuatro Álamos», on continuen les sessions de tortura. El 25 d’octubre del mateix any, el trauen de la presó clandestina sense destí conegut. Llidó es assassinat per agents de l’estat, i el seu cadàver és fa desaparèixer.
Nascut a Xàbia, realitza estudis de batxillerat i, després, els de mestre. És ordenat sacerdot en 1963, notant-se des d’un començament la seua vocació social. La seua primera destinació com a sacerdot són els pobles de Balones i Quatretondeta. Constata la poca vida espiritual, i nul·la vida intel·lectual d’aquests pobles i comença a inculcar als seus feligresos la necessitat d’educar-se, els parla sobre humanisme i sobre justícia i llibertat. Decidit a facilitar l’accés a l’educació dels joves, inicia en 1964 un curs de batxillerat en format radiofònic. Alguns dels seus alumnes arriben fins i tot a la Universitat. Aquestes activitats acadèmiques les repeteix cada any, fins que en 1967 el Bisbe de València destina a Llidó a l’Hospital Militar de la Marina, cosa que significa un gran cop per a ell. La seua experiència en la Marina no va ser grata. Empresonat per “faltes” a la disciplina (confraternitzar amb la tropa), va ser llicenciat després de deu mesos, sense acabar el seu servei complet. Decideix després viatjar com a missioner a Sud-amèrica. S’embarca el juliol de 1969 i tria Xile com a destí.
A Xile creix el seu compromís social. Viu principalment a la ciutat de Quillota. Aconsegueix mantenir-se de manera autònoma gràcies a que fa classes de francés i després de castellà en diverses escoles de la ciutat. Té una relació molt pròxima amb els seus feligresos, que el secunden en els seus problemes contra l’autoritat eclesiàstica. Després del colp d’estat, passa a la clandestinitat, amagat en Santiago de Xile, i manté contacte per carta amb els seus familiars, sota diversos pseudònims. L’octubre de 1974 és detingut per agents de la DINA. Va ser empresonat en un primer moment en el recinte «José Domingo Cañas», on va ser víctima de tortures repetides. Després és traslladat a la presó de «Cuatro Álamos», on continuen les sessions de tortura. El 25 d’octubre del mateix any, el trauen de la presó clandestina sense destí conegut. Llidó es assassinat per agents de l’estat, i el seu cadàver és fa desaparèixer.
