Escriu H.P. Lovecraft en “L’Ombra sorgida del temps”: “Si no he sigut víctima d’una al·lucinació, la humanitat haurà d’estar disposada a acceptar un nou enfocament científic sobre la realitat del cosmos, i sobre el lloc que correspon a l’home en el boig remolí del temps. Haurà de també posar-se en guàrdia contra un perill que l’amenaça. Encara que aquest perill no aniquilarà la raça sencera, per ventura origine monstruosos i insospitats horrors en els seus esperits més intrèpids.
Per aquesta última raó exigisc vivament que s’abandone tot projecte de desenterrar les ruïnes misterioses i primitives que es proposava investigar la meua expedició.”
I és que, més enllà dels horrors còsmics, els tentacles i els monstres, el que fa por en l’obra de Lovecraft és la constatació no sols de la fragilitat humana, no sols de la seua completa indefensió… sinó de la seua total i absoluta manca d’importància.
el octavo mono 