Posts Tagged ‘Joseba Basalo’

Color per a les cobertes de Martin Mystère (edició d’Aleta Ediciones) (II)

03/12/2020

L’any 2004, l’irreductible editor Joseba Basalo començà a publicar en Espanya tres mítiques sèries (Dylan Dog, Nathan NeverMartin Mystère) de la no menys mítica editorial italiana Sergio Bonelli Editore. En Itàlia aquestes sèries de “fumetti” són equivalents als nostres Mortadelo y Filemón, o a l’Astèrix o el Titntín en França: es venen (i es lligen) desenes de milers d’exemplars mensualment. Era una oportunitat excel·lent per a donar-les a conèixer a una nova generació de lectors al nostre país.

Però els mitjans tècnics de l’època (recordem que han passat uns anys molt fecunds pel que fa a les ferramentes informàtiques i d’impressió) feien impossible reproduir el color original de les cobertes amb qualitat, de tal forma que es va decidir acolorir-les de nou.

Entre els anys 2004 i 2006 vaig tenir el plaer de retocar una vintena d’aquelles cobertes, amb molt de respecte pels originals, però sempre intentant millorar l’acabat cromàtic que, en alguns casos, havia quedat una mica desfasat. Ací teniu les tres primeres portades de la sèrie Martin Mystère: a l’esquerra, l’original i, a la dreta, amb el meu color. I bè? Què us semblen?

Color per a les cobertes de Martin Mystère (edició d’Aleta Ediciones) (I)

20/02/2017

L’any 2004, l’irreductible editor Joseba Basalo començà a publicar en Espanya tres mítiques sèries (Dylan Dog, Nathan NeverMartin Mystère) de la no menys mítica editorial italiana Sergio Bonelli Editore. En Itàlia aquestes sèries de “fumetti” són equivalents als nostres Mortadelo y Filemón, o a l’Astèrix o el Titntín en França: es venen (i es lligen) desenes de milers d’exemplars mensualment. Era una oportunitat excel·lent per a donar-les a conèixer a una nova generació de lectors al nostre país.

Però els mitjans tècnics de l’època (recordem que han passat catorze anys molt fecunds pel que fa a les ferramentes informàtiques i d’impressió) feien impossible reproduir el color original de les cobertes amb qualitat, de tal forma que es va decidir acolorir-les de nou.

Entre els anys 2004 i 2006 vaig tenir el plaer de retocar una vintena d’aquelles cobertes, amb molt de respecte pels originals, però sempre intentant millorar l’acabat cromàtic que, en alguns casos, havia quedat una mica desfasat. Ací teniu les tres primeres portades de la sèrie Martin Mystère: a l’esquerra, l’original i, a la dreta, amb el meu color. I bè? Què us semblen?

Un siglo de tebeos: Retrospectiva de la historieta en la Comunidad Valenciana (i IV)

02/12/2016

Ve dàcí

-Una curiosidad: Trabajas en tu estudio junto a Jordi Bayarri, y a veces se os unen Victor Santos o José Fonollosa.

Trabajamos Jordi, Sergio Córdoba, Joseba Basalo y yo y tenemos una mesa para “dibujantes invitados” que pasan un rato (como Víctor cuando vuelve de Bilbao) a trabajar y beberse nuestro café. Compartir el día a día de un trabajo, que en ocasiones es muy duro, con mis amigos es un lujo.

Además, trabajar en una “oficina” me ha permitido dejar de vivir en pijama (que a Paco Roca le funciona, pero yo había veces que pensaba “¡llevo tres días sin salir de casaaaa!”) y fingir que tengo un horario normal (cuando escribo estas líneas llevo 40 días seguidos trabajando sin parar, sábados y domingos incluidos, en un libro para SM)…

-¿Cómo ves el mercado actual con la incorporación de la Novela gráfica en el mercado editorial?, ¿es una moda, o siempre ha estado ahí?

¿La novela gráfica es un formato o un “movimiento”? En mi (modestísima) opinión es un formato. Algunos editores consideran que se vende lo suficientemente bien para apostar por ella (se puede colar en librerías no especializadas, se vende bien como libro “random” para regalo, etc.). Bienvenido sea pues. Pero estaría bien no descuidar a los futuros lectores: a los niños y jóvenes (a quienes no les suele ir bien gastarse 25 euros en una novela gráfica) hay que recuperar el quiosco y volver a generalizar el consumo de cómics (se puede soñar, ¿no?) y, para eso, son necesarios también formatos económicos. Pero, por supuesto, una cosa no excluye la otra… como decía Laurence Olivier en Espartaco “¿Te gustan las ostras o los caracoles?” Pues a mí me gustan los dos.

-¿Cuál es el futuro de Jesús Huguet?

Todavía no sé si mi futuro es el de multimillonario atormentado que imparte justicia en una ciudad podrida, el de artista inmensamente famoso meditando sobre el sentido de la vida en una playa del caribe o el de apuesto dibujante con dificultades para pagar el alquiler (¡Hagan sus apuestas!). De momento, voy a seguir dibujando, a ver qué pasa… ¡Pero cualquier día de estos me lío la manta a la cabeza, me voy a telecinco y lo cuento todo!

huguet-jordi-pla

Fotografia de Jordi Pla