Quina vos agrada més?
Directament sorgit dels relats de H.P Lovecraft, un “Antic” (elder thing, en versió anglesa), m’ajuda a acabar una altra llibreta.
Seqüència de 36 sonets d’horror còsmic per h.P. Lovecraft.
D’Algernon Blackwood, una de les influències de h.P. Lovecraft.
Una coberta per al relat de Lovecraft El color sorgit de l’espai, publicat originalment en la revista Amazing Stories en març de 1927. El relat és, fins i tot vist amb la perspectiva actual, una obra mestra de l’horror materialista i el seu tractament de “l’extraterrestre” (el “color” que dóna nom al text) no tindria equivalent, per la seua originalitat, durant dècades.
Una coberta per al llibre The King in Yellow de Robert W. Chambers. Publicat en 1895, el llibre és un fantàstic exponent d’un terror decadentista i “orientalista” arrelat en el simbolisme i la bohèmia del fin de siècle. El meu favorit, entre els deu relats que formen el llibre és “El reparador de reputacions”, extraordinària barreja de terror psicològic i grotesc amb l’afegit d’unes pinzellades (ben negres) de ciència-ficció.
Però, sense cap dubte, l’element més suggerent del llibre és eixa troballa de la meta-ficció que és El rei de groc, una obra teatral que en ser llegida porta a la bogeria i la mort. El rei de groc (un llibre a dins d’un llibre) es menciona en diversos relats del volum, de vegades formant part de la trama, de vegades simplement mencionat, creant una inquietant coherència interna…
Una coberta per al llibre The Burrowers Beneath de Brian Lumley (traduïda com “Los que acechan en el abismo”). Un llibre terrorífic i, tanmateix, molt divertit.
Els vagabunds dimensionals van ser creats per Clark Ashton Smith, membre de l’anomenat “Cercle de Lovecraft”. Són una raça d’éssers provinents d’una altra dimensió, amb l’habilitat de “creuar” a la nostra per emportar-se a les seues víctimes (wait… algú ha vist Stranger Things?). En el meu cas, solen aparéixer de tant en tant en alguna de les meues llibretes, folis, etc. Ací vos en deixe alguns.
Clark Ashton Smith va ser, per mèrits propis, un personatge notable. No anà a l’escola i va passar la major part de la seua vida en una cabanya de troncs; va treballar en innumerables oficis per guanyar-se la vida (entre ells, llenyater, obrer, collidor i d’altres)… el que no li va impedir dependre francés, castellà… i crear alguns dels mons més interessants de la literatura fantàstica. Tot i que (en la meua molt humil opinió) els relats del “Cicle d’Hiperbòria” són literàriament i narrativament molt millors, em fascina el punt de partida d’un altre dels seus universos: en un distant futur, Zothique, l’últim continent de la Terra, és una regió moribunda on la ciència ha estat oblidada i luxuriosos reis nigromants celebren festes en palaus ruïnosos, atesos per cadàvers redivius… tot il·luminat per un sol que s’apaga…