Posts Tagged ‘Aleta Ediciones’

Color de coberta per a “Danger Unlimited”

08/07/2021

Ha estat un enorme plaer acolorir la coberta que el llegendari John Byrne ha fet expressament per a l’edició del còmic Danger Unlimited que ha publicat Aleta Ediciones!

Color per a les cobertes de Martin Mystère (edició d’Aleta Ediciones) (II)

03/12/2020

L’any 2004, l’irreductible editor Joseba Basalo començà a publicar en Espanya tres mítiques sèries (Dylan Dog, Nathan NeverMartin Mystère) de la no menys mítica editorial italiana Sergio Bonelli Editore. En Itàlia aquestes sèries de “fumetti” són equivalents als nostres Mortadelo y Filemón, o a l’Astèrix o el Titntín en França: es venen (i es lligen) desenes de milers d’exemplars mensualment. Era una oportunitat excel·lent per a donar-les a conèixer a una nova generació de lectors al nostre país.

Però els mitjans tècnics de l’època (recordem que han passat uns anys molt fecunds pel que fa a les ferramentes informàtiques i d’impressió) feien impossible reproduir el color original de les cobertes amb qualitat, de tal forma que es va decidir acolorir-les de nou.

Entre els anys 2004 i 2006 vaig tenir el plaer de retocar una vintena d’aquelles cobertes, amb molt de respecte pels originals, però sempre intentant millorar l’acabat cromàtic que, en alguns casos, havia quedat una mica desfasat. Ací teniu les tres primeres portades de la sèrie Martin Mystère: a l’esquerra, l’original i, a la dreta, amb el meu color. I bè? Què us semblen?

Color per a les cobertes de Martin Mystère (edició d’Aleta Ediciones) (I)

20/02/2017

L’any 2004, l’irreductible editor Joseba Basalo començà a publicar en Espanya tres mítiques sèries (Dylan Dog, Nathan NeverMartin Mystère) de la no menys mítica editorial italiana Sergio Bonelli Editore. En Itàlia aquestes sèries de “fumetti” són equivalents als nostres Mortadelo y Filemón, o a l’Astèrix o el Titntín en França: es venen (i es lligen) desenes de milers d’exemplars mensualment. Era una oportunitat excel·lent per a donar-les a conèixer a una nova generació de lectors al nostre país.

Però els mitjans tècnics de l’època (recordem que han passat catorze anys molt fecunds pel que fa a les ferramentes informàtiques i d’impressió) feien impossible reproduir el color original de les cobertes amb qualitat, de tal forma que es va decidir acolorir-les de nou.

Entre els anys 2004 i 2006 vaig tenir el plaer de retocar una vintena d’aquelles cobertes, amb molt de respecte pels originals, però sempre intentant millorar l’acabat cromàtic que, en alguns casos, havia quedat una mica desfasat. Ací teniu les tres primeres portades de la sèrie Martin Mystère: a l’esquerra, l’original i, a la dreta, amb el meu color. I bè? Què us semblen?