Entre pàgina i pàgina de còmic, m’agrada fer treballs de disseny. Aquest, en concret, és part del disseny gràfic que he realitzat per a l’edició en castellà de l’àlbum Ordinary, publicada recentment pels meus estimats Guillermo i Yolanda, líders suprems de Grafito Editorial.
Seqüència de 36 sonets d’horror còsmic per h.P. Lovecraft.
I les tres últimes escenes més del pòster de la cantata Sant Nicolau de Britten, un treball realitzat en el marc del Projecte residències de l’Orfeó Universitari de València. Si us fixeu, l’escena 8 representa el miracle en què es basa la moderna tradició del Pare Noel (tot i que jo, en qüestió de miracles de Sant Nicolau, preferisc, sense cap dubte, el dels tres xiquets escabetxats!).
Tres escenes més del pòster de la cantata Sant Nicolau de Britten.
D’Algernon Blackwood, una de les influències de h.P. Lovecraft.
El colofó del disseny per a l’Orfeó Universitari de València, va ser un pòster on s’il·lustraven les nou escenes de la cantata Sant Nicolau de Britten. Ací teniu les tres primeres. Com veieu, es manté la inspiració en els manuscrits medievals, amb eixes guies vegetals que relacionen cadascuna de les imatges.
L’any 2004, l’irreductible editor Joseba Basalo començà a publicar en Espanya tres mítiques sèries (Dylan Dog, Nathan Never i Martin Mystère) de la no menys mítica editorial italiana Sergio Bonelli Editore. En Itàlia aquestes sèries de “fumetti” són equivalents als nostres Mortadelo y Filemón, o a l’Astèrix o el Titntín en França: es venen (i es lligen) desenes de milers d’exemplars mensualment. Era una oportunitat excel·lent per a donar-les a conèixer a una nova generació de lectors al nostre país.
Però els mitjans tècnics de l’època (recordem que han passat catorze anys molt fecunds pel que fa a les ferramentes informàtiques i d’impressió) feien impossible reproduir el color original de les cobertes amb qualitat, de tal forma que es va decidir acolorir-les de nou.
Entre els anys 2004 i 2006 vaig tenir el plaer de retocar una vintena d’aquelles cobertes, amb molt de respecte pels originals, però sempre intentant millorar l’acabat cromàtic que, en alguns casos, havia quedat una mica desfasat. Ací teniu les tres primeres portades de la sèrie Martin Mystère: a l’esquerra, l’original i, a la dreta, amb el meu color. I bè? Què us semblen?
Una coberta per al relat de Lovecraft El color sorgit de l’espai, publicat originalment en la revista Amazing Stories en març de 1927. El relat és, fins i tot vist amb la perspectiva actual, una obra mestra de l’horror materialista i el seu tractament de “l’extraterrestre” (el “color” que dóna nom al text) no tindria equivalent, per la seua originalitat, durant dècades.
Aquesta nit és el concert nadalenc de l’Orfeó i aprofite per a penjar el cartell final, centrat en Sant Nicolau (la cantata estrella de la nit). Però aquest treball encara ens proporcionarà material per a algunes entrades més al bloc. Esteu atents!
Us recorde que, el 23, l’Orfeó Universitari celebra el seu concert nadalenc… i així és com l’he representat jo…
el octavo mono 