Quan Pilar Pérez Solano (directora nominada a un Goya pel documental “Les mestres de la República” -no us el perdeu-) em va proposar fer un còmic per a la Generalitat Valenciana que commemorés l’Any Blasco Ibáñez, el que més em va interessar del projecte va ser la petició que em va fer perquè l’àlbum no fos, simplement, un repàs biogràfic de la vida de l’escriptor.
Es tractava també d’acostar-lo a un públic jove (el que en anglés anomenen young adults) utilitzant la vida i l’obra de Blasco, tan extremades ambdós, com trampolins per parlar a aquestes i aquests joves d’aquelles coses que els toquen de prop (la crisi, les perspectives de futur, la protesta, la nova política, les noves formes de comunicar…).
No us negaré que ha estat un treball molt complex (el “senzill repàs biogràfic” pren un matís ben diferent quan parlem de Blasco Ibáñez) però ha estat ben satisfactori passar l’any en companyia d’en Marc (capficat en una inacabable tesi doctoral sobre Blasco Ibáñez) i de la seua colla d’amics: la idealista Àgueda, el Lluc, youtuber a temps parcial, la Carme i la Cris, parella amb problemes… I, naturalment, ha estat un immens plaer poder estudiar, una mica més a fons, a eixe personatge inabastable, polièdric, extremat, extraordinari i universal que és Blasco Ibáñez.
Etiquetes: Blasco Ibáñez, Generalitat Valenciana, Pilar Pérez Solano
el octavo mono 
Deixa un comentari