Per a parlar de París (i de Beirut, i de Damasc, i de Nova York i de…), parlem del Londres de l’any 1665, en les paraules de l’incommensurable Daniel Defoe:
Una terrible pesta va haver-hi a Londres / L’any seixanta-cinc, / Que va arrasar amb cent mil ànimes / I no obstant això, estic viu!
Daniel Defoe, Diari de l’any de la pesta
I, no obstant tot, estem vius. No ens deixem arrossegar per la por, la rabia i el desig de venjança. La millor resposta que la nostra societat pot donar (el millor homenatge a tots els que hem perdut) és seguir ballant, rient, dibuixant, escrivint, expressant-nos i vivint en llibertat. Si perdem això, llavors sí que hauran guanyat.
el octavo mono 
Deixa un comentari